dimecres, 26 de novembre de 2014

Cata de les onze DO's catalanes

Molt bones!

Comencem la nostra aventura vinícola amb el que podríem dir ser van ser els nostres apunts de la cata feta a la fira Terrassa de vins, de les 11 DO's catalanes.

El format de la fitxa de cata d'avui és un pèl diferent a com seran de manera habitual les fitxes de cata que farem, per dos motius. El primer, que de manera habitual només tastarem un vi, i no 11 com vam fer a la fira, i el segon, que precisament per ser només un vi, tindrem més temps per fer una cata més a la nostra manera, intentant fer-vos arribar les nostres percepcions del vi, així com una mica d'història del vi en qüestió. D'alguna manera, serà una cata més exhaustiva (que no professional).

Tingueu en compte que les cates són molt personals, un vi que m'agradi a mi, probablement a la sra. Pumuky no li agradarà, o no li té perquè agradar, i igual us passarà a vosaltres, així que, per molt que us puguem dir que un vi és excepcional, o per contra, que no val, considereu que és el nostre parer, i que no té perquè coincidir amb la vostra opinió.

I ja sense més rotllo, anem al que interessa:

A Catalunya tenim 11 DO's diferenciades, que són (sense tenir en compte la DO Cava, i per ordre de tast):

 - Alella
 - Penedès
 - Empordà
 - Terra Alta
 - Pla de Bages
 - Catalunya
 - Conca de Barberà
 - Tarragona
 - Costers del Sgre
 - Montsant
 - Priorat

Els 11 vins de les diferents DO's

I el primer vi que vam tastar, va ser un blanc de la DO Alella, en concret SO de Masia Can Roda, un monovarietal de pansa blanca del 2013. Amb olor molt afruitat, de color pàlid transparent i sec en boca, però que deixava un regust molt suau al final. En el primer tast ens va agradar bastant, però en un segon tast va perdre aquesta frescor inicial. Un bon vi, que pel nostre parer s'ha de prendre ben fred i al moment.

La segona cata va ser d'un Penedès, Lignum anyada 2013, de les bodegues Albet i Noya. Aquest tenia un coupatge (o barreja de raïms) de Chardonnay, Xarel·lo i Sauvignon blanc. Segons ens van dir, no havia passat per fusta (bota) i gairebé no havia tingut filtratge. Menys afruitat en nas, de fet gairebé sense aromes, de color palla i un punt més sec. Inicialment no ens va convèncer, però després d'un segon intent, tant els aromes com el gust es van potenciar, així que en aquest cas el recomanaríem, deixant-li un repòs, però evidentment sense que perdi el fred.

Com a tercera proposta ens van presentar un criança de 2012, Blanc dels Aspres, de Vinyes dels Aspres, una bodega de la DO Empordà que personalment desconeixia (com moltes altres...). Un vi 100% Garnatxa blanca, amb el que això comporta (les garnatxes són varietats molt peculiars...). Aromes a fusta molt marcats, amb algun punt a herbes, mentolat. D'un color groc molt intens, i de presència untusoa, amb una llàgrima en copa molt marcada. En boca es va confirmar aquesta untuositat, però gens sec, com també aparentava inicialment. Particularment no ens va convèncer, ja us dic que les garnatxes són molt seves, i això que a mi les garnatxes negres no em desagraden...


Aquí un 'expert' prenent notes...

Quarta presentació, de nou un vi blanc, i de nou un Garnatxa blanca, aquest cop anyada 2010 i de la DO Terra Alta. Llàgrimes de tardor, del celler Agrícola Sant Josep. Curiosament, aquest vi sense apenes aromes en nas, i d'un color semblant a l'anterior, en boca té un punt de fusta apenes pereceptible, gens àcid i gens untuòs, i tant en el primer com en el segon tast ens va agradar molt. Probablement, dels quatre vins blancs que vam tastar, va ser el que més ens va agradar, essent com dic un garnatxa. Aquest és possible que torni a caure en breu...

Després de la primera ronda, tots blancs, vam canviar i va ser el torn d'un rosat, l'únic de tota la cata.
Un Abadal rosat de les bodegues Abadal (visita recomenada), de la DO Pla de Bages, amb coupatge Cabernet Sauvignon i Sumoll, una varietat de raïm autòctona de Catalunya. Ja d'inici es noten aromes a piruleta, maduixa, un punt alcohòlic (lògic...), i amb un color rosa bastant marcat, gens pàlid. En la llengua té un punt àcid, com el que et deixa la pinya, i amb el temps en copa acaba perdent aquesta acidesa. Un vi que ja havíem tastat anteriorment i que recomanem que el tasteu ben fresquet.

A partir d'aquí, tot van ser vins negres, i vam començar per la DO Catalunya, amb un Merlot i Ull de llebre. Un vi negre jove de Vins Padró, de nom Poesia. Un vi amb aromes i sabors molt poc destacables, un punt de grosella en nas i per boca, aquesta continuitat a fruits vermells, però com comento, no molt perceptibles. Potser va ser el que menys ens va convèncer de tots els vins.

Passat l'equador de la cata, vam anar cap a la DO Conca de Barberà, amb un vi de 2010 del celler Carles Andreu, amb la varietat de raïm i igual nom, Trepat, varietat autòctona de la Conca. Un aroma molt suau a fruita vermella, amb un punt de canyella. En boca, el vam notar molt avellutat (a la sra. Pumuky això no li convenç, a mi si), i que amb el pas dels tastos aquesta força la perd, però no obstant, en el segon tast ens va continuar agradant.

Molt atent a les explicacions (de veritat!!)

El tercer vi negre de la cata va ser provinent de la DO Tarragona, l'Ipsis criança, de la bodega amb el mateix nom. Coupatge d'Ull de Llebre i Merlot, tant en nas com en boca es nota la criança, amb els aromes a fusta i espècies, i en boca molt untuòs i dens, però gens aspre. En el segon tast per mi va guanyar en gust, així que una altra recomanació. Tot s'ha de dir, cosa que demostra que el tast és totalment subjectiu, que a la sra. Pumuky això dels aromes de fusta no li convenç, així que ella no el recomana pas...

Des de la DO Costers del Segre, el conegut (almenys per mi) Cérvoles, amb una criança en fusta de 12 mesos, i un coupatge de Cabernet, Ull de llebre, Garnatxa negra i Merlot. Es nota molt la fusta, amb apunts d'herbes aromàtiques (que consti que no m'invento res, encara que us ho sembli, i tampoc ho estic copiant d'enlloc, són els meus apunts segons el que jo vaig apreciar aquell dia), tant en nas com en boca, i ja ha perdut les tonalitats blaves que es noten en els vins joves. S'acosta més a un color teula i cirera. Per mi molt recomanat, però com abans, t'ha d'agradar 'la fusta', tot i no ser aspre en boca.

El penúltim vi tastat va ser un Montsant, en concret Costers del Gravet, del celler Capçanes. Un Cabernet Sauvignon, Garnatxa negra i Samsó, amb una criança de 12 mesos en bòtes de roure francés. En nas predominen les notes alcohòliques (això és el segon cop que ho dic i sembla una obvietat, però no ho és pas...) i l'aroma a torrat de la fusta. En boca és inicialment molt avellutat, però en el segon tast per ràpidament aquest vellut. Només us faré un apunt. Recomenat per tots dos, amb això crec que ho dic tot.

I finalment, però no per això menys important, des del Priorat, l'Embruix de Vall Llach, del celler Vall Lach, collita 2012 si no recordo malament. Format per les varietats Sumoll (o carinyena), Garnatxa negra, Merlot, Syrah, i en un percentatge més baix, Cabernet Sauvignon. Per mi tenia un aroma que no vaig saber identificar, i que el director de la cata va descriure com a mineral, ja que per convenció li deian així (no sabria descriure'l...). Amb un color molt més fosc en copa, i aspre i àcid en copa, guanyant asperesa amb el temps. Personalment m'agrada el punt aspre, però sense passar-se. Aquest, per atrevits que prenen lemon dry...

I fins aquí, la primera (i llarga) crònica de la cata realitzada. Per la setmana vinent començarem amb el que serà el format habitual del bloc, espero que us hagi agradat i torneu per aquí.

Us esperem, bon vi!

4 comentaris:

  1. Ohh blog nou!! què bé!! i de vins, a mi em va genial perquè no és que controli gaire, però si que m'agraden els vins "bonets" ;). Per aquí em quedo ;). Un petó!!

    ResponElimina
  2. Oh, oh, ohhhhh!!! pero que delgadito estás!!!!! fiufiuuuuuuuuuuuuu!!!! ;)
    Mira Victor..yo de vinos no se mucho..pero queria venir a darte un beso a tu nuevo rinconcito y desearte toda la suerte del mundo con tus catas..eso si, recuerda que después siempre hay que escupir ;) o llegarás a casa tambaleando!!!
    Miles de besos amigo..sigue así de lindo..por dentro y fuera, of course!! ;)

    ResponElimina
  3. Eiiii Sr Expert Pumuky!!!! ese cuerpo serrano que es veu que!!!! veig que fas molta bondat i ara venen les recompenses, aviat podràs fer vida normal en quan menjars.
    El vi m´agrada i alguna vegada vindré a visitar-te quan vegi els que m´interessen o si tinc algun dubte. Endavant amb aquest nou blog i que et vagi molt be, i ja saps a escopir el que no toca i a tragar quan puguis jajajajaja. petonets maco!

    ResponElimina
  4. Mira he llegit la primera entrada ara, després de passejar-me i llegir altres entrades teves i la veritat és que també m'he quedat "prendada" de tu!! Colloneres!!!!! Que primet!!!! I això que jo no t'he vist mai al natural però d'altres fotos que tens penjades a aquí i allà... GENIAL noi! Felicitats!!! Per tot: pel nou bloc (que m'agrada molt) i per la super dieta que vas fer (o fas encara) perquè el resultat salta a la vista!!
    Petons GUAPO!! ;)

    ResponElimina