La setmana passada, aprofitant que era festiu a Barcelona, vam fer una mini escapada a Sant Sadurní d'Anoia, per visitar la bodega Raventós i Blanc.
Ens va acompanyar durant tota la visita fent-nos de guia en Jot Camps, un enginyer agrònom i enòleg que té passió per la seva feina. Des d'aquí l'agraïm de nou totes les seves explicacions, i la seva amabilitat amb nosaltres. A ell i a la Mar Forns, que ha estat qui ha fet possible aquesta visita.
Us explicaré primer una mica d'història de la bodega, i posteriorment us relataré com va anar la visita.
Raventós i Blanc és una finca familiar que data del 1497, quan per desacords familiar, la branca de la família Raventós va quedar-se amb el que per herència li corresponia, una finca d'unes 90ha aproximadament.
Essent un dels negocis familiars més antics d'Europa, en les seves 90ha de terreny, hi ha 50ha de vinyes, però també boscos, llacs, oliveres, terres de conreu... buscant així un major equilibri de la natura en la seva tasca per obtenir una viticultura ecològica i biodinàmica.
Pioners en l'elaboració del cava, no obstant Manuel Raventós va ser el creador de la fórmula de l'escumós en combinar les tres varietat autòctones de Macabeu, Xarel·lo i Parellada. També van ser els descobridors de la cura de la filoxera, i van iniciar el treball de parcel·les per separat.
Treballen, com he dit abnas, amb varietats autòctones, com Macabeu, Xarel·lo, Parellada... i tots els seus vins i escumosos són d'anyada, on els escumosos tenen un mínim de 18 mesos de criança.
Actualment estan treballant en obtenir una nova D.O., la de Conca del riu Anoia, ja que és justament el riu Anoia el que consideren que dona personalitat i caràcter als seus vins. Esperem que ho aconsegueixin.
En resum, a Raventós i Blanc mimen la terra, cuiden l'entorn i fan la seva feina amb passió i carinyo, i això es nota en els seus vins.
La visita va començar amb un recorregut en tot terreny per les seves vinyes. En Jot ens va ensenyar les diferents zones on les tenen: La plana, Serral, on tenen les vinyes destinades als vins de gama alta, i Barberà, amb Xarel·lo i Parellada.
En Jot ens va explicar que el llac que hi ha a la finca és artificial, i que antigament es feia servir per regar els dos boscos que hi ha a la propietat, i que dels arbres d'aquests boscos extreien la fusta per fabricar les caixes amb què guardaven les ampolles.
Actualment el llac es manté per afavorir la biodiversitat de l'entorn, d'acord amb el seu mètode de treball biodinàmic.
Seguidament vam continuar per una zona on tenen dos rucs catalans, en concret dos ruques, mare i filla, que ajuden a mantenir neta una zona del bosc i, amb els seus fems, proporcionen adob natural a la terra. Ens va comentar el Jot que en un futur la seva intenció és augmentar la família amb la construcció d'una petita granja.
A la zona del Serral, és on tenen les vinyes més antigues, d'uns 70 anys aproximadament, i només de Xarel·lo. Al Serral només es treballa amb personal humà i animal, no entra maquinària. És des d'aquí des d'on obtenim unes espectaculars vistes de la finca i del massís de Montserrat de fons.
Després d'una tranquila i agradable visita a les vinyes, vam passar a la part 'tècnica' de la visita, on el Jot ens va explicar tot el procés de creació dels vins, des del moment que es recull el raïm fins al seu embalatge, passant per l'emmagatzematge per a la criança, per exemple. Abans, però, vam tenir ocasió de conèixer al propietari, el senyor Raventós, que molt amablement ens va saludar i donar les gràcies per la visita, cosa que hauria d'haver estat a l'inrevés, els agraïts erem nosaltres.
A la zona d'embalatge vam veure que el seu escumós 'estrella', el De la Finca, , per ser el primer que es va produir a la finca, fan del seu etiquetatge tot un ritual que denota la passió amb el que es treballa. Depenent del volum d'ampolles, una, dues o fins a quatre persones emboliquen i etiqueten de manera manual cada ampolla, amb un petit tríptic explicatiu de la vinya i de Raventós i Blanc, abans de ser passada a les caixes previ a la seva venda.
Per finalitzar el recorregut, vam tenir oportunitat de tastar el De la Vinya 2012, un escumós (que no cava, ja que en 2012 Raventós i Blanc va decidir abandonar la D.O. per desavinences en les polítiques de les grans productores de Cava) delicat i amb una fina bombolla, i vam continuar amb una agradable conversa sobre exportacions, producció i cates amb el Jot.
